IV

Moltes raons els diré a favor meu,

no aniré, però, cantant pels carrers,

que a les dones els plau qui fa follies;

bé que al final faré el que voldran.

Alguna del meu temps prou trobaré:

els polsos blancs, però el diumenge rossos,

d’argent fent or. I què diran de mi?

Del seu amor, tots poden ser-ne hereus.

Moltes raons bastantment los diré,

mas no iré per los carrers cantant:

a dones plau l’hom qui va follejant;

mas a la fi tot quant volran faré.

No porà ser que no en trob del temps meu,

amb lo pols blanc, ros diumenge matí;

d’argent fan or. Doncs, què diran de mi?

De llur amor quisvol pot ser hereu.