V

quan siga mort, vull que vostre poder

d’amar es convertesca tot en ira;

i jo, forçat a anar-me’n d’aquest món,

tot el meu mal serà no veure vós.

Oh Déu!, per què no hi ha terme en amor?

Prop d’aquest, jo m’hauria trobat sol.

Així sabria jo quant em voleu,

tement i confiant en el futur.

Aprés ma mort, d’amar perdau poder

e sia tots en ira convertit!,

e, jo forçat d’aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veer.

Oh Déu!, per què terme no hi ha en amor,

car prop d’aquell jo em trobara tot sol?

Vostre voler sabera quant me vol,

tement, fiant, de tot l’avenidor.