I

Com aquell que se’n va lluny de sa terra

amb voluntat de no tornar mai més,

deixa els amics i els fills plorant entorn,

i cadascú se li aferra a les faldes

dient plorant: «Volem anar amb vós.

No ens deixeu tristos i adolorits!»,

i a tots es veu forçat d’abandonar:

qui pot saber d’aquest els grans dolors?

Així com cell qui es parteix de sa terra

amb cor tot ferm que jamés hi retorn,

deixant amics e fills plorant entorn,

e cascú d’ells a ses faldes s’aferra,

dient plorant: «Anar volem amb vós.

Oh, no ens lleixeu trists e adolorits!»,

e l’és forçat aquells haver jaquits,

qui pot saber d’aquest les grans dolors?