III

Tan clarament en l’entendre no peque

com el voler he carregat de culpa.

Ajuda’m, Déu; però follament pregue,

perquè ajudes tu a qui s’ajuda,

i a tots aquells que cap a tu s’acosten

no els pots fallar, com mostren els teus braços.

Què faré jo, que no meresc m’ajudes,

i sé que no m’esforce tant com puc?

Tan clarament en l’entendre no peque

com lo voler he carregat de colpa.

Ajuda’m, Déu! Mas follament te pregue,

car Tu no vals sinó al qui s’ajuda,

e, tots aquells qui a Tu se apleguen,

no els pots fallir, e mostren-ho tos braces.

Què faré jo, que no meresc m’ajudes,

car tant com puc conec que no m’esforce?