VI

Lliri entre cards, sent que s’acosta l’hora

en què la meua vida ja s’acaba;

i, com del tot m’ha fugit l’esperança,

en aquest món roman damnada l’ànima.

Llir entre cards, l’hora sent acostada

que civilment és ma vida finida.

Puixs que del tot ma esperança és fugida,

ma arma roman en aquest món damnada.