XXVIII

Oh, quan serà que regaré les galtes

d’aigua de plor amb les llàgrimes dolces!

Contrició és la font d’on elles ragen:

aquesta és clau que el cel tancat ens obre.

D’atrició parteixen les amargues,

perquè en temor més que en amor es funden;

i, tals com són, fes-me-les abundants;

són el camí i la via de les altres.

Oh, quan serà que regaré les galtes

d’aigua de plor amb les llàgremes dolces!

Contrició és la font d’on emanen:

aquesta és clau que el cel tancat nos obre.

D’atrició parteixen les amargues,

perquè en temor més que en amor se funden.

Mas, tals quals són, d’aquestes me abunda,

puix són camí e via per les altres.