II

Braços oberts, ella ha eixit al camí,

plorant-li els ulls per excés de gran goig;

el melodiós cant de sa veu sent

que diu: «Amic, ix de casa estrangera.

Amb gran delit et done els meus favors,

que cap home no els ha sentit abans,

perquè jo fuig de tot aquell que em crida

i m’ajunte amb qui fuig del meu rigor».

Braços oberts és eixida a carrera,

plorant sos ulls per sobres de gran goig.

Melodiós cantar de sa veu oig,

dient: «Amic, ix de casa estrangera!

En delit prenc donar-te ma favor,

que per null temps home nat l’ha sentida,

car jo defuig a tot home que em crida,

prenent aquell qui fuig de ma rigor».