I

Quins tan segurs consells vas buscant tu,

cor malastruc, fastiguejat de viure?

Amic del plor i desamic del riure,

com sofriràs els mals que tens davant?

Afanya’t, doncs, que la mort ja t’espera,

i pels teus mals se t’allarguen els dies;

el teu sojorn plaent s’allunya més

quan vols fugir de la mort falaguera.

Quins tan segurs consells vas encercant,

cor malastruc, enfastijat de viure?

Amic de plor e desamic de riure,

com soferràs los mals qui et són davant?

Acuita’t, doncs, a la mort, qui t’espera,

e per tos mals te allongues los jorns:

aitant és lluny ton delitós sojorns

com vols fugir a la mort falaguera.