III

Pregant a Déu no em cal plegar les mans,

tot el que pot passar ja li ha passat:

si és al cel, jo no en puc dir el bé;

si és en l’infern, de foll és que jo pregue.

Si és així, anul·la’m l’esperit,

siga tornat el meu ser en no-res,

i encara més si és per mi que allí és;

no siga jo de tant adolorit.

Pregant a Déu les mans no em cal plegar,

car fet és tot quant li pot avenir:

si és al cel, no es pot lo bé expremir;

si en infern, en foll és mon pregar.

Si és així, anul·le’m l’esperit,

sia tornat mon ésser en no-res,

e majorment si en lloc tal per mi és:

no sia jo de tant adolorit.