VI

Et demane que el cor em faces fort,

i així el voler amb ta voluntat lligue;

i ja que sé que el món no m’aprofita,

dóna’m força per tal d’abandonar-lo;

i del delit que l’home bo en tu sent,

fes-me’n gaudir una mínima engruna,

perquè la carn, que se’m fa molt rebel,

senta afalac, i que no em contrarie.

A Tu deman que lo cor m’enfortesques

sí que el voler amb ta voluntat lligue,

e, puixs que sé que lo món no em profita,

dóna’m esforç que del tot l’abandone;

e, lo delit que el bon hom de Tu gusta,

fes-me’n sentir una poca centil·la

perquè ma carn, qui m’està molt rebel·le,

haja afalac, que del tot no em contraste.