IV

Com els sants que, sentint la llum divina,

tingueren per fal·laç la llum del món,

i menysprearen la glòria mundana

perquè en sentien una de major,

així tinc jo en menyspreu i en fàstic

aquells desigs satisfets que amor minva,

preferint aquells que ixen d’esperit

que mai no es cansa, i sí que es multiplica.

Sí com los sants sentints la llum divina

la llum del món conegueren per ficta,

e, menyspreants la glòria mundana,

puixs major part de glòria sentiren,

tot enaixí tinc en menyspreu e fàstic

aquells desigs qui complits amor minva,

prenint aquells que de l’esperit mouen,

qui no és lassat, ans tot jorn multiplica.