III

Plagués a Déu que el meu pensar fos mort

i que la vida la passàs dormint!

Malament viu qui té el pensament

per enemic, i aquest el fa enutjar;

i si mai dins el sent com un plaer,

li passa com a la mare amb el fill,

que quan amb plors li demana verí

té tan poc seny que no sap dir-li no.

Plagués a Déu que mon pensar fos mort

e que passàs ma vida en dorment!

Malament viu qui té lo pensament

per enemic, fent-li d’enuigs report;

e, com lo vol d’algun plaer servir,

li’n pren així com dona amb son infant,

que, si verí li demana plorant,

ha tan poc seny que no el sap contradir.