VII

Ajuda’m, Déu, sense tu no em puc moure,

perquè el meu cos és més que paralític!

En mi, tant han envellit els mals hàbits,

que el gust de la virtut m’és ben amarg.

Oh Déu, mercé! Capgira’m la natura,

que mala és per la meua gran culpa;

i si amb la mort puc redimir l’error,

serà la meua dolça penitència.

Ajuda’m, Déu, que sens Tu no em puc moure,

perquè el meu cos és més que paralític!

Tant són en mi envellits los mals hàbits

que la virtut al gustar m’és amarga.

Oh Déu, mercé! Revolta’m ma natura,

que mala és per la mia gran colpa.

E, si per mort jo puc rembre ma falta,

esta serà ma dolça penitença.