V

com l’ermità, a qui no afecta enyor

d’aquells amics que tenia en el món

de tant com fa que a cap poble no va,

si per atzar un d’aquells li apareix,

i li renova els plaers d’aquells anys

—fa que el passat se li torne present—,

sent la tristor quan novament se’n va.

El bé, quan fuig, crida el mal en veu alta.

Com l’ermità qui enyorament no·l creix

d’aquells amics que tenia en lo món

e, essent llong temps que en lloc poblat no fon,

per fortuit cas un d’ells li apareix

qui los passats plaers li renovella,

sí que el passat present li fa tornar,

mas, com se’n part, l’és forçat congoixar,

lo bé, com fuig, amb grans crits mal apella.