IV

No sé què dir que em fartàs d’haver dit:

cride o calle, no trobe qui bé em done;

divague o pense, és temps en va despés;

em penedesc de fer tot el que faig.

No plore el dany del meu delit perdut,

tanta és la por que em ve del seu gran mal!

Tot mal és poc si no és perpetual,

i aquest em tem no l’haja merescut.

No sé què dir que em fartàs d’haver dit;

si crid o call, no trob qui em satisfés;

si vag o pens, he temps en va despés;

de tot quant faç ans de fer me penit.

No planc lo dan de mon delit perdut,

tanta és la por que em ve de son gran mal!

Tot mal és poc si no és perpetual,

e tem aquest no l’haja merescut.