III

M’ha afectat un mal que em du a la mort:

no em pot fer més que fer-me perdre el món;

i jo del món el que és meu done a tots,

ja que ni ame ni puc ser benvolgut.

Tot el que veig em porta a recordar

el mal present, i el que ja està arribant;

el negre sobre el blanc llueix molt més:

poc delit fa prou més fort el dolor.

No menys que mort a mi és avengut:

no em pot fer pus que fer perdre lo món,

e jo d’aquest a tothom ma part don,

puix que no am ne puc ser benvolgut.

Tot ço que veig me porta en record

lo mal present e lo que és per venir.

Lo negre, prop, lo blanc fa més lluir:

un poc delit ma dolor fa pus fort.