VI

Jo sóc el més extremat amador,

després d’aquell a qui Déu trau la vida;

estant jo viu, el cor no mostra el dol

com fa la mort, amb extrema dolor.

Al bé o al mal d’amor estic dispost,

però el meu fat no em porta la fortuna:

ben desvetlat, de bat a bat la porta,

em trobarà fent-li una humil resposta.

Jo son aquell pus extrem amador

aprés d’aquell a qui Déu vida tol:

puixs jo son viu, mon cor no mostra dol

tant com la mort per sa extrema dolor.

A bé o mal d’amor jo só dispost,

mas, per mon fat, fortuna cas no em porta:

tot esvetlat, amb desbarrada porta,

me trobarà faent humil respost.