Com el malalt, que fa molt temps que jau,

un dia vol llevar-se ja del llit,

sense força ni ningú que l’ajude,

i en estar dret de sobte plegat cau;

em passa a mi, que contra amor m’esforce

i vull seguir el que el meu seny desitja.

No ho puc complir perquè la força em trau

un mal extrem que l’amor em procura.

Sí col malalt qui llong temps ha que jau

e vol un jorn esforçar-se llevar

e sa virtut no li pot molt aidar,

ans, llevat dret, sobtament plegat cau,

ne pren a mi, que m’esforç contra Amor

e vull seguir tot ço que mon seny vol:

complir no ho pusc, perquè la força em tol

un mal extrem atraçat per Amor.