III

Si amor fos substància racional,

i que tingués ceptre de senyoria,

guardonant béns i castigant demèrits,

entre els millors em trobaria fènix;

car jo tot sol abandone la mescla

del lleig desig que amb el bo s’embolcalla;

càstig no em cal, ja que cap d’ells no em tempta;

la seua causa s’ha anul·lat en mi.

Si fos Amor substança raonable

e que es trobàs de senyoria ceptre,

béns guardonant e punint los demèrits,

entre els mellors sols me trobara fènix,

car jo tot sols desempare la mescla

de lleigs desigs qui amb los bons s’embolquen.

Càstig no em cal, puixs de assaig no em tempten:

la causa llur en mi és feta nul·la.