IV
Bé em meravella com és d’orgullosa
la voluntat de cada amador;
no demanant-me què o qui és amor
sabran en mi sa força dolorosa.
Tots, maleint, juraran en veu baixa
que mai amor no els podrà dominar,
però si els conte acolorits plaers,
el temps perdut, sospirant, maleiran.
Bé em meravell com és tan ergullosa
la voluntat de cascun amador!
No demanant a mi qui és Amor,
en mi sabran sa força poderosa;
tots, maldient, sagramentejaran
que mai Amor los tendrà en son poder,
e, si els recont l’acolorat plaer,
lo temps perdut sospirant maldiran.