XXVII

Dóna’m força perquè prenga venjança.

Jo em trobe ofés contra tu amb gran culpa,

i si no hi baste, maltracta’m la carn

però no l’esperit, que a tu és semblant;

i, sobretot, que la fe no em vacil·le

i la meua esperança no tremole;

no em fallarà caritat, elles fermes,

si a la carn, et suplique, no escoltes.

Dóna’m esforç que prenga de mi venja:

jo em trob ofés contra Tu amb gran colpa.

E, si no hi bast, Tu de ma carn te farta,

amb que no em tocs l’esperit, que a Tu sembla;

e, sobretot, ma fe que no vacil·le

e no tremol la mia esperança:

no em fallirà caritat, elles fermes

—e de la carn, si et suplic, no me n’oges.