V

El dany mortal és molt més que temut,

i trau-ne part que siga a tots igual.

O tu, dolor, sigues amb mi normal:

contra l’oblit, si vols, fes-me d’escut.

Pren el meu cor, i pren-me els sentits,

farta’t en mi, que no em defensaré;

dóna’m tant mal que tots ploren per mi;

tu pots en mi mostrar el teu poder.

Lo dan mortal és molt més que temut,

e tol-ne part ésser a tots egual.

Oh tu, dolor, sies-me cominal,

en contra oblit vulles-me ser escut!

Fir-me lo cor e tots los senys me pren;

farta’t en mi, car no em defens de tu;

dóna’m tant mal que me’n planga cascú;

tant com tu pots lo teu poder m’estén.