III

Jo ja no tinc l’edat a favor meu;

per tots seré jutjat per galant vell,

i a les dones plau l’home jovencell.

Totes són carn, i el seu valor és carn.

Però d’açò, ja els donaré el que cal:

els membres tinc ben proporcionats,

però el mal és que l’ull tinc arrugat,

i ja, per a les dones, sóc un vell.

Ja la edat a mi no és cominal;

seré jutjat de tots per galant vell,

i a dones plau l’hom quan és jovencell;

totes són carn, i en carn és llur cabal.

Tant quant a ço, recapte els donaré:

dels membres só bé proporcionat;

mas és lo mal que l’ull tinc ja ruat,

i en llur esguard, vell me reputaré.