II

Jo li confesse a Déu, i a tots després,

que jo sóc com aquest de qui he parlat,

perquè de mi el delit ja s’ha apartat,

i mai més em podré veure feliç.

No solament he perdut el delit,

és que el dolor ha ocupat el seu lloc;

desesperat d’haver perdut amor,

caic a terra del colp que he temut tant.

Jo me’n confés a Déu, e puix a vós,

que jo só tal com lo de qui he parlat,

car tot delit de mi és apartat,

sí que jamés me veja delitós.

No solament he lo delit perdut,

ans en son lloc entrada és dolor,

car jo m’aïr havent perdut amor

e jac del colp que tostemps he temut.