VI

Així em passa com li passà al filòsof

que, per pujar al bé que no es pot perdre,

els perdedors llançà al fons del mar,

creient que aquells el seny li torbarien.

Jo, per muntar al delit perdurable,

llance de mi tots els plaers del món,

creient ben cert que el gran delit em torba

aquell plaer que en fastig volant passa.

Pren-me’n així com a aquell filosofe

qui, per muntar al bé qui no es pot perdre,

los perdedors llançà en mar profunda,

creent aquells l’enteniment torbassen.

Jo, per muntar al delit perdurable,

tant quant ha el món gros plaer de mi llance,

creent de cert que el gran delit me torba

aquell plaer que en fastig, volant, passa.