II

El metge savi no pren el cas per joc

si la febre no s’exterioritza;

l’ignorant veu el malalt que no crema

quan ell li toca el front, i el jutja sa.

El pacient no pot dir el seu mal

perquè, afeblit, té la llengua travada;

els gestos i el color bé descobreixen

el seu afany, que val tant com el dir.

Metge cient no té lo cas per joc

com la calor no surt a part extrema;

l’ignorant veu que lo malalt no crema

e jutja’l sa, puixs que mostra bon toc.

Lo pacient no podrà dir son mal,

tot afeblit, amb llengua mal diserta;

gests e color assats fan descoberta

part de l’afany, que tant com lo dir val.