II

Qui això no sap, no pot sentir cap pena

d’aquell qui jau en turment i dolor;

doncs jo perdone a cascú de bon cor,

encara que ningú no plore els meus.

Secretament, amb mal no acostumat,

ventura em fa sa desfavor sentir;

d’amor no em dolc, si bé em porta a morir;

bé i mal pensats, jo en quede indiferent.

Lo qui no sap no pot haver mercé

d’aquell qui jau en turment e dolor;

doncs, jo perdon a cascú de bon cor,

si no son plant del que mon cor sosté.

Secretament, amb no costumat mal,

ventura em fa sa desfavor sentir;

d’Amor no em clam, si bé em porta a morir;

bé i mal pensats, jo en reste cominal.