I

Com qui gaudeix en somnis de plaers

que li vénen del seu pensament foll,

així estic jo, que tinc el temps passat

com l’únic bé que m’és imaginable;

perquè ara sent el dolor a l’aguait,

i sé segur que en mans seues cauré,

com que el futur cap bé no m’ha de dur.

Aquell passat és el meu temps millor.

Així com cell qui en lo somni es delita

e son delit de foll pensament ve,

ne pren a mi, que el temps passat me té

l’imaginar, que altre bé no hi habita.

Sentint estar en aguait ma dolor,

sabent de cert que en ses mans he de jaure,

temps d’avenir en negun bé em pot caure:

aquell passat en mi és lo millor.