IV

Perdona’m, Déu, si et parle follament!

Els mots em surten apassionats.

Jo sent por de l’infern al qual faig via;

girar-la vull, però no faig ni un pas.

Recorde que vas premiar el lladre

(pel que se sap, les obres no hi bastaven).

El teu esperit bufa allà on li plau;

com ni per què no ho sap qui viu en carn.

Perdona mi si follament te parle:

de passió parteixen mes paraules.

Jo sent paor d’infern, al qual faç via;

girar-la vull, e no hi disponc mos passos.

Mas jo em record que meritist lo Lladre:

tant quant hom veu, no hi bastaven ses obres.

Ton espirit lla on li plau espira:

com ne per què no sap qui en carn visca.