VIII

Tinc por de tu, prou més que et tinc estima,

i davant teu confesse aquesta culpa;

torbada tinc l’esperança també,

i dintre meu sent terrible baralla.

Jo veig que tu ets just i ets indulgent;

veig que sense mèrits dónes la gràcia;

sense cap mèrit dónes i prens dons.

Qui és tan just, quant més jo, que no tema?

Jo tem a Tu més que no et só amable

e davant Tu confés la colpa aquesta.

Torbada és la mia esperança

e dintre mi sent terrible baralla.

Jo veig a Tu just e misericorde;

veig ton voler, qui sens mèrits gracia:

dónes e tols, de grat, lo do sens mèrits.

Qual és tan just —quant més jo— que no tema?