II

Tu, esperit, que ja te n’has anat

d’aquell bell cos el qual jo he tant amat,

mira’m a mi, tot apassionat.

En dubte estic de fer-te cap raó:

el lloc on ets em farà canviar

tot el sentit del que dir-te voldré;

per tu trobaré el goig o la tristor,

tu tens allò que Déu em donarà.

Tu, esperit qui has fet partiment

amb aquell cos qual he jo tant amat,

veges a mi, qui só passionat,

dubtant estic fer-te raonament:

lo lloc on est me farà canviar

d’enteniment de ço que et volré dir;

goig o tristor per tu he jo complir;

en tu està quant Déu me volrà dar.