XXV

Tu em vas crear perquè salvara l’ànima

però potser saps que em condemnaré.

Si és així, per què, doncs, em creaves

quan en tu hi ha el saber infal·lible?

Torna a no-res, t’ho suplique, el meu ésser;

més val això que una eterna presó;

jo crec, com tu vas voler dir de Judes,

que hauria valgut més no haver nascut.

Tu creïst me perquè l’ànima salve,

e pot-se fer de mi saps lo contrari.

Si és així, per què, doncs, me creaves,

puix fon en Tu lo saber infal·lible?

Torna a no-res, jo et suplic, lo meu ésser,

car més me val que tostemps l’escur càrcer.

Jo crec a Tu com volguist dir de Judes

que·l fóra bo no fos nat al món home.