II

Jo sóc aquell que en el temps de tempesta,

quan els altres festegen vora els focs

i amb ells puc compartir els propis jocs,

vaig sobre neu, descalç, la testa nua,

servint senyor que mai no fou vassall,

ni a ningú mai va retre homenatge,

i en tot fet lleig tingué el cor salvatge;

ell sols em diu que un bon guardó tindré.

Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,

quan les més gents festegen prop los focs

e pusc haver amb ells los propris jocs,

vaig sobre neu, descalç, amb nua testa,

servint senyor qui jamés fon vassall

ne·l vénc esment de fer mai homenatge,

e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:

solament diu que bon guardó no em fall.