II

Vull alçar-me i no m’hi esforce prou:

això ho provoca el pes de moltes culpes;

abans que la mort el procés no em tanque,

vulgues, Déu meu, puix teu vull ser, que ho vulgues;

fes que la teua sang el meu cor dur

avive, com ha fet també amb molts altres.

Ja el teu tardar la teua ira em mostra;

la teua pietat a mi no arriba.

Llevar mi vull e prou no m’hi esforce:

ço fa lo pes de mes terribles colpes.

Ans que la mort lo procés a mi cloga,

plàcia’t, Déu, puixs teu vull ser, que em vulles.

Fes que ta sang mon cor dur amollesca:

de semblant mal guarí ella molts altres.

Ja lo tardar ta ira em denuncia:

ta pietat no troba en mi què obre.