V

Per tant, senyor, de tot açò em traureu,

i es podrà fer, si el falcó em doneu;

perquè si aquell no me’l voleu donar,

a Déu i a vós un home llevareu.

A vós us correspon tenir la cura

dels esperits; pareu atenció al meu;

doneu-me un remei que no tarde molt,

perquè entretant no prenga altres delits.

Doncs vós, senyor, d’ocasió em toleu,

e porà’s fer, si lo falcó em donau;

o si aquell a vós donar no plau,

a Déu i a vós un home llevareu.

A vós és dat curar dels sperits:

doncs en lo meu hajau-hi vostre esguard;

dau mi remei e no vinga molt tard,

perquè entretant no prenga altres delits.