III
Els ulls plorant i amb cara de terror,
estirant-se els cabells amb grans udols,
la vida em vol donar béns en herència
i d’aquests dons vol que siga senyor,
cridant amb veu horrible i dolorosa,
tal com la mort crida l’afortunat;
l’home que viu aparellat als mals,
la veu de mort li és melodiosa.
Amb ulls plorants e cara de terror,
cabells rompent amb grans udolaments,
la vida em vol donar heretaments
e d’aquests dons vol que sia senyor,
cridant amb veu horrible i dolorosa
tal com la mort crida el benauirat
—car, si l’hom és a mals aparellat,
la veu de mort li és melodiosa.