Quants cops hauré de sacsejar els meus cascavells,

besar el teu front, trista caricatura?

Per encertar-ne el blanc, oh mística natura,

quantes sagetes hauré de treure del buirac?

Devastarem les ànima en molt subtils complots,

i ensulsiarem més d’una sòlida armadura,

abans de contemplar la immensa Criatura

que, amb infernal desig, ens omple de sanglots!

N’hi ha que, al seu Ídol, no l’han conegut mai,

i als escultors damnats, marcats per un afront

que es martellegen un dia al pit i l’altra el front,

els queda sols una esperança: estrany, fosc Capitoli!

És que la Mort, planant com sol novell,

farà que s’expandeixen les flors del seu cervell!