Al perfumat país que el sol acaricia hi vaig conèixer,

a sota d’un baldaquí d’arbres emporprats

i de palmeres que regalen peresa a la mirada,

una dama criolla d’encants molt ignorats.

La cara és blanca i càlida; la bruna encantadora

belluga el coll amb molt nobles maneres;

camina, alta i esvelta, com una caçadora,

i té el somriure plàcid i els ulls asserenats.

Si fèieu cap, Senyora, al ver país de glòria,

o a les ribes del Sena o de la verda Loira,

digna d’ornar, bellesa, antigues mansions,

faríeu, arrecerats en reservat palau,

néixer sonets a mils al cor de molts poetes:

als vostres ulls submisos, molt més que cap esclau.