Sóc una pipa d’escriptor;

ja es veu, si em contempleu la cara

de dona cafre o d’Abissínia,

que l’amo meu és un enorme fumador.

Quan els problemes l’aclaparen,

fumo com una cabaneta

en què es prepara la pitança

per quan arribi el llaurador.

Li beso i gronxo l’existència

en l’espiral mutable i blava

que puja de la meva boca ardent,

i escampo un bàlsam tan potent,

que se li encanta el cor, i apaga

els maldecaps que té a la ment.