Fan via davant meu uns Ulls molt lluminosos

que un Àngel sapient sens dubte va imantar;

germans divins que em són germans, caminen

i em fan dringar en els ulls els seus raigs preciosos.

Salvant-me de paranys, de tot pecat molt greu,

porten les meves passes camí de la Bellesa;

ells són els meus servents, jo el seu esclau,

i tot en mi respon a aquesta torxa encesa.

Ulls que encanteu, brilleu en la llum mística

dels ciris que de dia estan encesos;

no apaga el sol fulgent la fantasiosa flama;

celebren ells la Mort, els vostres ulls l’Aurora;

feu via proclamant que m’heu despertat l’ànima,

astres dels quals cap sol no en marcirà la flama!