En rònegues butaques, prostitutes decrèpites,

pàl·lides, mirada insinuant, les celles repintades,

melindrejant, fent caure de les orelles magres

un dringadís de pedres i metalls;

entorn de cobretaules verds, amb cares sense llavis,

llavis descolorits i boques desdentades,

els dits molt tremolosos per infernal febrada,

furgant la bossa buida o el pit tot palpitant;

aranyes sense llum en sostres molt llardosos

i llànties enormes que emeten les lluors

en tenebrosos fronts d’il·lustres escriptors

que van a malgastar-hi unes suors que sagnen;

aquest és el fosc quadre que, en un somni nocturn,

vaig veure desplegar-se amb ull clarivident.

I jo mateix, en un racó de l’antre taciturn,

vaig veure’m, recolzat, i fred i mut, com envejava

les passions tenaces de tota aquesta gent,

la fúnebre alegria d’aquelles putes velles;

i vinga a traficar, tothom —m’ho feien a la cara—,

l’un amb el seu honor i l’altra amb la bellesa!

El cor se’m va espantar de sentir enveja

d’aquella gent corrent cap a un abisme estès

i que, embriacs de pròpia sang, en suma s’estimaven

més que la mort, la pena; l’infern més que el no-res.