Vine, gatet, al meu pit amorós

—les urpes, a l’amagatall—

i deixa’m submergir-me en els teus ulls,

barreja d’àgata i metall.

Quan amb els dits t’acaricio ben a pler

el cap i el llom flexible,

i quan la mà va i s’embriaga de plaer

palpant-te el cos elèctric,

veig la figura de l’esposa. El seu esguard,

com ho és el teu, amable bèstia,

profund i fred, talla i fendeix com una fletxa.

I, des dels peus fins a la testa,

neda un airet subtil i un perillós perfum

tot al voltant del seu cos bru.