Dos lluitadors s’han escomès; les seves armes

han esquitxat l’espai amb resplendors i sang.

El joc, i aquest soroll de ferro, és aldarull

de joventut vessada en un amor de fressa.

Igual que la nostra joventut, amada!, els glavis

s’han trencat! Però les dents, les ungles acerades,

vengen aviat l’espasa i la insidiosa daga.

—Fúria de dues ànimes madures, per l’amor ulcerades!

Al barranc habitat per gats salvatges i guepards,

aquests herois han rodolat estrenyent-se amb malícia:

sembrarà flors, la seva pell, en l’erm de la bardissa.

—Aquest avenc és un infern poblat per molts d’amics!

Rodem-hi sense angúnia, amazona inhumana,

i fem etern l’odi punyent que ens agermana!