què diràs tu, cor meu, en altre temps pansit,

a la molt bella, bona i estimada

que, amb divina mirada de cop t’ha eixorivit?

—Ens escarrassarem a cantar-li grans lloances:

no res guanya en dolçor la seva autoritat;

té un cos immaterial amb la sentor dels Àngels,

el seu esguard ens posa vestit de claredat.

Ja sigui en plena nit, enmig de solituds,

ja sigui en ple carrer, entre les multituds,

el seu fantasma balla com una flama en l’aire.

Adesiara parla i diu: «Sóc bella, i us ordeno

que per amor a mi només vulgueu el Bell;

jo sóc l’Àngel guardià, Musa i Madonna».