Com àngels de falba mirada,

tornaré a la teva cambra:

jauré amb tu, sense brogit,

acompanyat de la nit;

i et faré, la meva bruna,

petons freds com ho és la lluna

i manyagues de serpent

quan repta per una fossa.

Quan arribi l’alba clara

el meu lloc ja serà buit

i tot fred, fins a la nit.

Com d’altres amb la tendresa,

jo, la teva jovenesa,

vull dominar-la amb terror.