Esplèndid és l’espai, avui!

Sense esperons, ni fre, ni brida,

anem a cavall, damunt del vi,

per un cel màgic i diví.

Talment dos àngels turmentats

per implacable calorada,

en el blau cristal·lí del dia

seguim una il·lusió llunyana!

Gronxats molt suaument en l’ala

del remolí més intel·ligent,

en un deliri paral·lel, germana,

mentre nedem ara de costat,

anirem sens repòs ni treva

al paradís que he somniat!