Pluviós, irat amb la ciutat sencera,

de l’urna vessa a dolls un fred molt tenebrós

als pàl·lids habitants de les tombes veïnes

i va sembrant la mort en tot raval ombrós.

El gat que tinc a casa, buscant un jaç per terra

agita sense treva el cos magre i ronyós;

el cor d’un vell poeta per canonades erra

amb la cansada veu d’un geni fredorós.

Rondina ja el bordó, i el tió que fumeja

acompanya amb falset el pèndol refredat,

mentre en un joc igual com flaires putrefactes,

llegat antic, fatal, de vella hidròpica,

la sota de cors, bella, i la reina de piques,

xerren sinistrament dels seus amors difunts.