Oh musa del meu cor, amant dels grans palaus,

quan el gener amollarà el Bòreas, tindràs

en els negrosos tedis de capvespres nevats,

tió que t’escalfi com cal els peus tan embalbits?

Revifaràs, llavors, les espatlles marbrades

als raigs nocturns ençà dels porticons?

Sentint la bossa buida, tot sec el paladar,

aplegaràs tot l’or de les voltes blavoses?

Caldrà, si vols guanyar-te el pa de cada vespre,

que moguis l’encenser com l’escolà

i entonis els Te Deum sense creure-hi,

o ensenyar els teus encants, saltimbanqui dejú,

i el teu riure enxopat d’una tristor invisible

per engrescar la xusma i que s’ho passi bé.