El sol s’ha recobert amb un crespó. Com ell,

vesteix-te d’ombra, Lluna de la meva vida;

dorm al teu grat o fuma; calla, entristeix-te,

i enfonsa’t tot sencera en el coval del Tedi;

t’estimo així! I, amb tot, si vols, per un atzar,

com un astre eclipsat que surt de la penombra,

mostrar-te ufana als llocs que la Follia emplena,

llavors surt de l’estoig, punyal encisador!

Encén-te les pupil·les al foc de les aranyes,

inflama’t el desig en rústegues mirades!

Tot em complau en tu, morbosa o petulant;

sigues allò que vulguis, nit fosca, roja aurora;

no tinc ni un bri de fibra al cos esgarrifat

que no s’exclami: T’adoro, Belzebú estimat!