Damunt els murs enormes de claustres antics

la santa Veritat es mostrava en pintures

que, tot escalfant bé entranyes pietoses,

temperaven el fred de tanta austeritat.

Als temps que florien les llavors de Crist,

més d’un monjo il·lustre, avui poc esmentat,

del cementiri en feia el seu taller obrador,

glorificant la Mort amb gran simplicitat.

—L’ànima meva és una tomba que jo, mal cenobita,

habito i ressegueixo des de l’eternitat;

res no embelleix els murs d’un claustre tan odiós.

Oh monjo desvagat! Quan aconseguiré

canviar el viu espectacle de la misèria meva

en feina de les mans i amor de la mirada?